L'amistat és tot i res, blanc i negre, trist i alegre, abans, ara i després. Cada un de nosaltres la vivim i la interpretem al nostre gust, però tots, crec i vull pensar, coincidim en una cosa: la amistat és necessària. És un llaç increïblement fort que ens lliga a certes persones del nostre voltant i que ens crea sensacions tan diferents i úniques, que poca gent podria descriure. La base d'aquesta, és la reciprocitat, donar i rebre, però incondicionalment. Dones sense esperar res a canvi, i un vertader amic, farà el mateix.
Per a alguns, que et preguntin com estàs, es preocupin per tu o et truquin per fer plans, ja és un signe d'amistat. Per a altres, l'amistat és una cosa més profunda. Necessiten que els hi demostrin dia a dia, recolzant-los i respectant els seus gustos, compartint aficions, prestant la seva ajuda en moments difícils i estant sempre al seu costat. Aspectes com aquests es podrien considerar rituals de l'amistat. Rituals quotidians, com escoltar a un amic quan t'explica els seus problemes, o ajudant-lo quan més ho necessita. No tenim uns rituals establerts que marquin l'inici d'una amistat, aquesta ve donada per un seguit de fets que progressivament fan que una persona es vagi fent lloc en la nostra vida. S'ha de senyalar, però, que en els temps que corren i en la nostra societat, el terme amistat presta confusió. M'explico: vivim en una societat desenvolupada, molt avançada en tecnologies i altres coses que tots coneixem. Amb la tecnologia han sorgit les xarxes socials, com el Facebook, el Tuenti, el Twiter... Algunes persones arriben a tenir més de 800 amics agregats en aquestes xarxes. Amics? N'estem segurs? Jo diria que no. L'amistat és una cosa massa forta i singular per a compartir-la amb 800 persones. En tot cas, tindrem 800 coneguts, però amics de veritat n'hi ha pocs. No és per altra raó que perquè no podem estar atents a tal quantitat de gent, ni tenim temps material per a conservar tants bons amics. L'amistat és com deia, un llaç molt fort, i potser sense adonar-nos,l'infravalorem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario